Hem tingut vacances, i les hem aprofitat tot canviant la monotonia ferratera, per desplaçar-nos fins a terres Dolomítiques, on hem pogut realitzar algunes de les seves vies. Tot i aixi no es gens fàcil posar-se en grans empreses, tenint en comte que solament hem disposat de vuit dies, que dos han volat amb el viatge d'anar i tornar, i en dos més la meteorologia no ens ha estat favorable.
Una de les vies escollides va ser la Brigata Tridentina, possiblement la més coneguda i freqüentada de la zona de Dolomites. El traçat pel seu entorn i la via en si, es val la visita, però aixo o deu pensar la majoria de gent, la qual cosa comporta una massificació exagerada, allargant moltíssim els temps i a les hores elevant el risc de caiguda de pedres, doncs nosaltres hi varem veure força gent amb un nivell bastant baix.
L'aproximació a la via, es troba en un aparcament a tocar la carretera a (1960 m), entre el coll del Pas Gardena i la localitat de Corvara in Badia.
Podríem dividir la ascensió de la via, en tres trams diferenciats. El primer fins a enllaçar amb un camí que ens porta de pla a trobar un saltant d'aigua. El segon per sota mateix de la Torre Exner, i el tercer el més vertical que enfila la torre de roca per el lateral, fins assolir el pont penjat.Els temps de la ferrada són sempre relatius, degut a la gent que hi podem trobar, per aixo la major part de les ressenyes que hem trobat no es posen d'acord. Una persona sola, podria fer la via en unes 3-4 hores. Un grup de tres persones durant els mesos de juny o setembre, 4-5 hores. Un grup més nombrós en ple agost, entre 6-7 hores.
Després de trobar l'aparcament quasi ple, iniciem l'aproximació. En cosa de vint minuts estem a peu de via, lògicament fent cua per iniciar el traçat.
Acabat el primer tram caminem de pla per un camí que ens conduïra a la part més vertical de la via, si seguíssim caminant arribaríem al refugi Franco Cavazza, sense fer la ferrada.
Impressionant vista de la Torre Exner. La corrua de gent es total, tan per davant com per darrera. Durant molts minuts tenim que estar parats, alguns grups d'inexperts van amb guies de muntanya i a la vegada encordats, la qual cosa fa que la progressió sigui molt lenta.
La via passa a tocar la cascada del riu Pisciadù, unes aigües que provenen del llac amb el mateix nom, que esta a tocar el refugi.
Les vistes de la vall són magnifiques.
Flanqueig vertical a tocar el saltant d'aigua.
Un flanqueig molt aeri ens fa sortir de la verticalitat, per anar a buscar un altre paret força dreta.
Entrem a una zona més oberta, on trobem una escapatòria directa al refugi, per si no es vol fer el tram més vertical de la via.
A partir d'ara la via s'enfila de valen, per la qual cosa trobarem els únics esglaons de la via.
Fins i tot el recorregut ens obsequia amb una escala metàl·lica, típic equipament de las ferrades dolomítiques.
Arribem al pont penjat a 2.430 metres d'alçada. Estructura ferma, que ens ajudara a travessar una escletxa entre la paret i la Torre Exner, amb un gran abisme als nostres peus.
Uns quants metres després del pont, la via es dona per finalitzada.
A mida que anem pujant en direcció al refugi, les vistes sobre la part final de la ferrada són impressionants.
El refugi Franco Cavazza (071-836292), esta situat en un circ a 2586 mtr, envoltat de muntanyes i a toca un llac. Una edificació amb tots els serveis, i punt de sortida per assolir el cim del Pisciadù (2.985m) o la travessa fins el refugi i cim del Piz Boé (3.152m).
El descens el realitzem per la Val Setús, seguin el sender nº 666. Els primer trams de la baixada són molt drets, i els trobem equipats amb cable de seguretat.
A mida que anem baixant, la gran canal es va obrint. El camí força fressat va fent ziga-zagues tot creuant trams de tartera, i fins i tot algun punt de neu.
Una vegada retornats a l'aparcament, podem observar el recorregut de la via.