“VIA NORMAL” (80 METRES, IV)
El Cavall Bernat i la Mòmia, van deixar de ser monòlits inaccessibles el mateix dia, aquesta casualitat els a portat anar sempre agermanats com a cims emblemàtics de Montserrat. El dia 27 d'octubre de l'any 1935, en Jaume Caselles i d'altres companys manresans, en Espunyes, Serrat i Torràs van assolir aquest cim, tot i que la primera intenció era puja el Cavall Bernat, però aquí i trobaren la cordada formada per Costa, Balaguer i Boix, llavors el destí els porta a buscar una altre agulla de renom; La Mòmia.
Passat el trencall que dona accés a l'ermita-refugi de Sant Benet, ja tenim una primera vista de aquesta impressionant mole pètriaEl Cavall Bernat i la Mòmia, van deixar de ser monòlits inaccessibles el mateix dia, aquesta casualitat els a portat anar sempre agermanats com a cims emblemàtics de Montserrat. El dia 27 d'octubre de l'any 1935, en Jaume Caselles i d'altres companys manresans, en Espunyes, Serrat i Torràs van assolir aquest cim, tot i que la primera intenció era puja el Cavall Bernat, però aquí i trobaren la cordada formada per Costa, Balaguer i Boix, llavors el destí els porta a buscar una altre agulla de renom; La Mòmia.
Croquis de la via "Normal" a la Mòmia
Detall de l' aproximació, i dels cims i agulles més importants de la zona
Traçat de la via
La Mòmia i la via "Normal", vistes des del cim de Sant Salvador
El primer llarg de la via es fa per dins d'una canaleta sense assegurances, tot i així un parell de boixos serviran per assegurar aquest tram (13 metres, III)
La primera reunió també es fa des d'un boix. Aquí trobem una placa commemorativa, del 25è Aniversari de la primera ascensió (1935-1960). En Joan amb comenta que aquest dia, ell mateix va tindre el privilegi de pujar a la Mòmia amb el Jaume Caselles, un dels membres de la primera cordada que va fer el cim. Avui, jo també tinc el privilegi de pogué pujar al cim amb el Joan, i encara més satisfacció, veient que d'aquí un any es celebrara el 75è Aniversari d'aquella gran gesta
El segon llarg té una entrada un xic polida on i trobem l' única xapa, a partir d'aquí un flanqueig ens acosta a la segona reunió (12 metres III-II)
El tercer llarg és una llarga travessa amb ziga-zaga, amb una timba impressionant per sota nostre. D'aquí al cim solament i trobarem 6 assegurances, per sort es tracta d’una escalada molt agraïda, degut als bons agafadors que presenta aquest llarg (50 metres, IV)
Des del cim tenim una immillorables vista de Monistrol de Montserrat, i del nostre poble Castellbell i el Vilar
Cim de la Mòmia
El ràpel és fa per la cara oest. Un gruixut cable, ens apropa a la instal·lació. D'aquí al terra tenim dos ràpels, un de 55 i un altre de 25 metres