dissabte, 11 / abril / 2009

REPETICIONS DE PRIMAVERA

DRECERA DE FRA GARÍ I TORRENT DE SANTA CATERINA

Sortida de Collbató i pujada a ple sol per la Drecera de Fra Garí, per anar a buscar el descens equipat del torrent de Santa Caterina.
http://esgarrapacrestes.blogspot.com/2008/02/torrent-de-santa-caterina-montserrat.html

De sortida bonica vista del poble de Collbató, am el campanar de l'Església i el turó del Castell

Inici de la Drecera de Fra Garí

Escales tallades a la roca, la llegenda diu que foren fetes pel mateix Garí

Un bonic mirador, a mitja Drecera de Fra Garí

Inici del ràpel més llarg (30 metres)

Aquest ràpel el varem fracciona (20+10 metres)

Ultim ràpel de la jornada

Ja tornem a veure el poble de Collbató, ben aviat tornarem a estar a l area de la Salut



CRESTA DE PEGUERA (BERGUEDÀ)

Una vegada la abundosa neu d'aquest any a desaparegut d'aquests paratges, és un bon moment per tornar a la Cresta de Peguera, un itinerari fàcil sense gaires complicacions, on si fa un bon dia, no ens caldrà anar a la platja per prendre el sol.

Travessem uns prats, per anar a buscar l' inici de la cresta

Vista del poble abandonat de Peguera

Imatges de la Cresta de Peguera











CANAL DEL POU DE GLAÇ o DELS MUSCLOS

Avui, dia de la Cursa de l'Alba (Collbató-Sant Jeroni-Collbató), hem decidit pujar al cim més alt de la muntanya de Montserrat, això si, sense afegir-nos a la competició. A mig mati hem trepitjat el cim, després de fer una bona caminada des de Santa Cecília-Canal de la Font de la Llum-Camell de Sant Jeroni-Sant Jeroni. Una vegada al punt culminant, hem pogut comprovar en directe la duresa d'aquesta prova, on als soferts participants els canvia l'expressió de la cara en breus minuts, és molt diferent la mentalitat en que s'afronten els últims i llargs esglaons abans de fer cim, i tot seguit l'inici de la baixada, llarga, però molt més relaxada.
Nosaltres després de gaudir uns instants d'aquest ambient competitiu, hem iniciat el descens vers la Canal del Pou de Glaç o dels Musclos. Una torrentera molt dreta i relliscosa, però equipada majoritàriament amb cadenes (per pujar-la-itinerari molt atlètic) o amb instal·lacions de ràpel (per baixar-la). Els primers trams avui dia estan molt descompostos, degut a diverses esllavissades, en canvi els últims saltants segueixen més o menys igual, i es aquí on es gaudeix més del descens.
























0 comentarios: