VIA CERDÀ-RIERA (90 M, IV+)
Ja feia uns dies que el temps era benèvol, semblava que era una bona jornada per anar a fer un tomb per la zona d'Agulles, en concret a l'aresta sud de l'Agulla de l'Arbret. De camí al refugi, un canvi de temps ens feia presagia que havíem errat en els nostres plans. D'un mati amb un sol amorteri't, varem passar a un dia gris i fresc, tot i que la forta pujada ens amagava la veritable temperatura existent. Una vegada a peu de l'agulla i descansats de l'esforç, sentim la fredor del suau vent que s'escola per dins d'aquest entramat d'agulles.
Iniciem el primer llarg de la via, la presencia del vent es fa cada vegada més notòria a mida que enfilem el perfil de l'aresta. Arribem a la primera reunió, situada dins d'un curiós balmat, on quedem protegits de l'ambient humit i fred de l'exterior. Un company inicia la segona tirada, però com no ens agrada patir decidim que fer el cim de l'Agulla de l'Arbret, es quedi en un intent fallit, al menys per a mi que era la primera vegada que intentava aquesta ascensió. Un ràpel de quarantè metres ens retorna al camí de la Travessa d'Agulles, tot seguit, per canals amagades i tofudes de vegetació, tornem a veure el refugi, al menys hem gaudit d'una bona caminada, per una de les zones més laberintiques de Montserrat.
Ja feia uns dies que el temps era benèvol, semblava que era una bona jornada per anar a fer un tomb per la zona d'Agulles, en concret a l'aresta sud de l'Agulla de l'Arbret. De camí al refugi, un canvi de temps ens feia presagia que havíem errat en els nostres plans. D'un mati amb un sol amorteri't, varem passar a un dia gris i fresc, tot i que la forta pujada ens amagava la veritable temperatura existent. Una vegada a peu de l'agulla i descansats de l'esforç, sentim la fredor del suau vent que s'escola per dins d'aquest entramat d'agulles.
Iniciem el primer llarg de la via, la presencia del vent es fa cada vegada més notòria a mida que enfilem el perfil de l'aresta. Arribem a la primera reunió, situada dins d'un curiós balmat, on quedem protegits de l'ambient humit i fred de l'exterior. Un company inicia la segona tirada, però com no ens agrada patir decidim que fer el cim de l'Agulla de l'Arbret, es quedi en un intent fallit, al menys per a mi que era la primera vegada que intentava aquesta ascensió. Un ràpel de quarantè metres ens retorna al camí de la Travessa d'Agulles, tot seguit, per canals amagades i tofudes de vegetació, tornem a veure el refugi, al menys hem gaudit d'una bona caminada, per una de les zones més laberintiques de Montserrat.
Detall de la via
Dues panoràmiques diferents de l'agulla de l'Arbret
La primera ascensió data del 1 de novembre de l'any 1957. Els aperturistes foren en Joan Cerdà, J. Riera i E. Auqué
Primer llarg de la via, amb algun pas d'entrada un xic més complicat
La primera reunió esta situada dins d'un forat, amb capacitat per a tres persones o quatre de ben entatxonades
Des de la reunió, tenim una vista de primer ordre de las dues Bessones
Ben assentats i assegurats a la reunió, podem contemplar una gran panoràmica de la zona de les Agulles