TAGA. (2.035 metres).

El Taga és el punt més altívol de la Serra de Conivella, situada al nord oest del municipi d'Ogassa, entre les valls del Ter i del Freser. Aquest cim de forma cònica i de grans extensions herbades, no és pas ni de bon tros, un dels cims més alts de Catalunya, tot i així és una muntanya amb molta personalitat, la qual ens oferirà una gran panoràmica, amb una perspectiva de primera fila de les serralades més altes del Pirineu Oriental. Abans pro, haurem de passar per Ogassa, un municipi de 245 habitants, ubicat dins de la comarca del Ripollès. Aquest municipi esta format per cinc veïnats, essent Surroca de Baix i el barri Prat del Pinter els nuclis més importants. L'historia d'Ogassa resta lligada a la mineria del carbó, una industria que és va explotar en aquest municipi des del segle XVIII, fins l'any 1967, essent les primeries del segle XX, l'època de més esplendor, on el municipi va arribar a censar 1578 habitants. Excursió tranquil·la, on les dificultats que trobarem són mínimes, tot i presentar un bon desnivell. Per fer tot el recorregut caldrà un temps que esta al voltant de les 2 hores i 30 minuts. El desnivell global és de 695 metres, amb una llargada aproximada que ronda els 8 quilòmetres.

Ermita de Sant Martí, situada sota els contraforts de la serra Cavallera, comte amb un ampli campanar d'espadanya de doble finestral. L'edifici és d'una sola nau, amb el seu absis i amb capelles laterals. La primitiva església, fou consagrada pel bisbe de Vic, Arnulf (993-1010). Desprès fou refeta, i consagrada a l'any 1024, i de nou modificada en el segle XII, per Ponç de Monells, l'abat de Sant Joan de les Abadesses. En el seu interior si venerava l'imatge de la Mare de Déu del Puig de França, una talla d'alabastre del segle XIV, la qual és pot veure al Museu Episcopal de Vic

Després de passar la font del Freixe, amb uns abeuradors la falta d'arbres ens mostra una gran panoràmica de la serra Cavallera. Per un seguit de giragonses, la pujada es torna més insistent i un xic monòtona. Volta rera volta anàrem guanyant alçada, amb alguna que altra parada del tot aconsellable per poder recuperar l'ànim, així podrem contemplar la immensa vista que ens brinda la feixuga pujada

Arribem al cim del Taga, una muntanya tranquil·la sense dificultats remarcables, pro molt generosa pel que fa a panoràmiques. Al punt més alt i trobem la gran creu del Taga, instal·lada a l'any 1959 i degut a les seves grans dimensions, molt visible des de molts punts d'aquestes contrades

La Portella d'Ogassa, punt de separació de les aigües del Ter i del Freser. Aquesta collada situada als peus del Puig de la Coma d'Olla, és una munió de camins en totes direccions; per la dreta la pujada continua fins el cim abans esmentat, i desprès de davallar un xic, s'enfila fins assolir el cim del Puig Estela, el més alt després del Taga

El refugi Forestal Sant Jordi Un habitacle per a pastors, construït amb pedra i amb llar de foc, que ens ofereix una estança per a vuit persones. A tocar el refugi i trobem el Coll de Jou i una pista ampla que per l'esquerra ens portaria al pintoresc poblet de Bruguera

CLOT DE LA SAJOLIDA (MONTSERRAT)

El Clot de la Sajolida és un torrent equipat per fer-se rapelant, per això ens caldrà una corda, com a mínim de seixanta metres. Aquest torrent és un recorregut poc conegut, eclipsat per la ferrada de les Dames, situada a la dreta o els torrents molt més coneguts com el Joc de l'Oca i el Tres en Ratlla, situats a la seva esquerra. Si el que us agrada és fer ràpel, en aquest traçat quedareu satisfets, ja que ni han bastants i de diversa alçada, a la vegada que podreu gaudir d'un entorn natural tranquil, amb unes immillorables vistes de la zona.
Per arribar a l'inici del descens, és té que prendre el camí del Pont (La Vinya Nova). Aquest sender ens farà prendre alçada ràpidament, i ben aviat passarem el Pont (arc natural, format per un enorme bloc caigut), cal recordar que en aquest punt, finalitzara el descens del Clot de la Sajolida. Després de caminar quasi una hora, deixarem a la dreta el camí de la Cova de la Murdela, tot seguit baixarem una mica per situar-nos en la llera del torrent, ara deixarem el camí que continua de pujada i solament ens caldrà seguir torrentera a vall. Ens quedant 700 metres de recorregut, un desnivell de 230 metres i una durada aproximada d'entre 2 i 3 hores, depenent dels membres del grup.


D'ACORD AMB LA NOVA NORMATIVA DEL PATRONAT DE LA MUNTANYA DE MONTSERRAT, EL TORRENT DEL CLOT DE LA SAJOLIDA, PASSA A ESTA DINS DEL LLISTAT DE BARRANCS RESTRINGITS. PER MÉS INFORMACIÓ:
http://www.muntanyamontserrat.net/index.phpoption=com_content&task=view&id=239&Itemid=120
PER POGUÉ FER AQUEST DESCENS, CALDRÀ DEMANAR UNA AUTORITZACIÓ INDIVIDUAL A L'ORGAN GESTOR DEL PARC NATURAL. EL MÀXIM D'AUTORITZACIONS DIARI SERÀ DE 10 PERSONES I, SOLAMENT ES CONCEDIRAN ENTRE EL 15 D'AGOST I EL 15 DE NOVEMBRE.



Croquis del traçat

De sortida trobarem varis saltants de poca alçada, pro bastant continuats, fins arribar a un parell de salts més compromesos, on tindrem que fer servir l'enginy per no mullar-nos els peus

Després dels dos últims saltants en farem un de més curt, que tot seguit ens farà passar per sota d'uns blocs, en el mateix lloc on tenen la confluència, el torrent del Clot de la Sajolida i el torrent dels Bugaders

Continuem el descens, sempre encaixonats dins del torrent

Un dels llocs més bonics del traçat, esta format per estrets tobogans de roca polida i varies marmites d'aigua. Aquí trobarem una corda, a la qual ens podrem assegurar i així evitar de posar els peus en remull

Aquest ràpel de 8 metres es l'inici de la part més espectacular del descens, amb 4 ràpels seguits de 13,12, 12 i 20 metres

Si portem un parell de cordes de 60 metres podrem encadenar diversos ràpels

Tot el grup asseguratss en una reunió

Un ràpel prou espectacular de 32 metres

Desprès de caminar uns metres ens trobem un altre ràpel de 16 metres, on la Sigrid mostra la seva habilitat a l'hora de fer ràpel i de posar per la fotografia

Ultim tram del torrent, amb un parell més de marmites i un ràpel de gran altura

La perspectiva ens mostra l'alçada d'aquest ràpel

Un cop arribats al Pont, podem retornar a la Vinya Nova pel camí que hem fet de pujada, pro si no en teniu prou, el torrent del Pont també comte amb varis trams equipats, no tant espectaculars pro si divertits




TURÓ DE L’HOME (1.707 MTS) AMB BTT

En aquesta excursió visitarem el Parc Natural del Montseny, declarat a l'any 1978 per la UNESCO Reserva Mundial de la Biosfera, una de les joies naturals de Catalunya. Aquesta zona fou el primer parc natural que s'establí dins dels Països Catalans a l'any 1928. El Montseny forma part de la serralada Pre-litoral i és la part mes important de la mateixa, tant per la seva alçada com per la seva extensió. Al seu faldar s'estenent les comarques del Vallès Oriental, l'Osona i la Selva. L'excursió que avui detallem ens acostarà a la part mes oriental del massís, on es troba el seu punt culminant, el Turó de l'Home (1707 metres). Molt remarcable és la seva riquesa forestal, mes de quarantè especies hi viuen i es reprodueixen espontàniament, donant varis matisos al paisatge, sobre tot a la tardor quan esdevé la impressionant metamorfosis de colors. Com especies més importants citarem el faig i els avets, de gran transcendència i bellesa. Les pistes per les que circularem son en general bones, l'ascensió al Turó de l'Home és fa per una pista enquitranada i ampla. El resta de pistes son segures tot i que el sauló, (sorra resultant de la descomposició dels granits), ens dificultarà la frenada. Per fer aquest recorregut caldrà fer 40 quilòmetres i superar un desnivell prou considerable de 1387 metres. El temps aproximat per fer el traçat és d'unes 4 hores i 15 minuts. Si tenim un nivell tècnic mitja podrem fer un 100 % sobre la bicicleta, L’època ideal per fer l’excursió és durant tot l’any, qualsevol estació ens donarà una imatge molt diferent d’aquests paratges, tot i així es pot deixar de costat els mesos de mes fred, ja que és molt freqüent trobar neu en aquesta zona de Catalunya.

Prendrem la sortida des de l’església de Sant Martí de Riells, situada entre el Puig del Morou i el puig on s’aixeca el castell de Montsoriu, aquesta ermita és d’origen romànic, i ha estat acuradament restaurada


A la vall de Santa Fe, la fageda és esplèndida amb la seva frondositat de color d'aram a la tardor. Aquesta fageda és la formació espessa més meridional de Catalunya i els avets son els que estan situats mes al sud d'Europa occidental, i els més acostats a la Mediterrània

Passarem pel mig d’uns boscos d’avets, per pista ampla i enquitranada, on farem varies giragonses que desembocant en trams llargs interminables, de pujada amb bastant desnivell. A la nostra dreta veurem un seguit de turons esglaonats (Turó del Castellar, Montllobar, Turó Gros, Puig Sesolles), fins culmina al punt mes alt de l’excursió, el Turó de l’Home

Els últims trams finals abans de culminar el cim, son bastant dolents de pedra i forta pujada, per sort es tracta d’un tram molt curt de uns 50 metres. Dalt del cim i trobem un observatori meteorologic, creat a l’any 1929 per E.Fontserè (1870-1970), important meteoròlog i sismòleg català

La font de les Gatellades, d’aigua abundosa i en un paratge molt ombrívol

FONT DE LA POLA

Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac.

Font del terme de Mura, situada dins d'una balma a les cingleres de la serra de Tres Creus. Voltada d'un bosc d'alzines, compta amb un parell de taules i bancs de formigó; la font esta ben arranjada i normalment sempre té aigua. Per unes excavacions fetes, se sap que aquesta balma era habitada de temps antics. En les roques de l'esquerra de la balma, s'han trobat forats a les pedres que formen una canal molt marcada, sembla ser que eren per col·locar uns troncs de fusta, per fer una primitiva talaia de defensa. Alguns documents antics parlant d'un Mas de la Pola, a la contrada de la balma del mateix nom; els propietaris del mas de la Mata, el varen comprar en el segle XVI. Anteriorment era propietat de Berenguer de Peguera, que a l'any 1570 el vengué juntament amb el Mas Rouriga. Les primeres noticies que es tenen d'aquest mas, són de l'any 1420.

Panoràmica de les balmes on esta situada la font de la Pola

Varies perspectives dels voltants de la font de la Pola





La font de la Pola

ERMITES DE SANT JOAN I SANT ONOFRE

Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.

Dins de la zona anomenada Tebes i trobem l'ermita de Sant Joan, aixecada sobre una roca; a tocar l'ermita hi ha les restes de l'antic restaurant. L'actual ermita és un record del que havia estat la primitiva, aquella on dinà el rei Felip III el 10 de juliol del 1599. De l'antiga construcció, en resten alguns murs i contraforts adossats a la muntanya i l'antiga passarel·la que enllaçava l'ermita amb la de Sant Onofre. Aquestes dues ermites, foren construïdes a l'inici de l'any mil, quan va començar la implantació religiosa a Montserrat. L'antic eremitori de Montserrat va assolir la màxima popularitat a través dels llibres de viatges publicats a finals del s. XVIII i, particularment, del famós “Voyage pittoresque et historique de l'Espagne”, d'Alexandre Laborde, que va il·lustrar Montserrat amb dinou gravats calcogràfics, realitzats sobre dibuixos elaborats per ell i pels seus col·laboradors entre els anys 1801 i 1803. Un dels gravats de l'eremitori està dedicat a l'ermita de Sant Onofre, i implícitament a la contigua de Sant Joan. L'exèrcit del mariscal Suchet, el 1811, va destrossar el Monestir de Montserrat i, també, el conjunt eremític montserratí. El 1817 es van reconstruir, a banda del monestir, només les cinc ermites que tenien ermitans. Les edificacions de Sant Joan i de Sant Onofre, no van entrar en aquesta reconstrucció i iniciaven així un procés definitiu d'abandó i de degradació, que s'intensificaria amb les lleis desamortitzadores del 1836. L'estiu de 1892, el monestir va fer unes obres de consolidació de les ruïnes de l'antiga ermita de Sant Joan, en les quals hi va instal·lar un mirador i una cantina estival, a més d'un petit berenador dotat amb grans finestrals. Més endavant, l'any 1919, el monestir va edificar a Sant Joan un sòlid i ampli edifici quadrat, de nova planta, destinat a nou restaurant. El 1938, el restaurant va ser annexat com a dependència de l'hospital militar instaurat al recinte del Santuari, però en la immediata postguerra va ser rehabilitat i va continuar la seva activitat fins al final de la dècada dels anys setanta. La seva clausura, va comportar durant anys la degradació i l'acció incívica en l'edifici i en tot l'entorn, inclosa la capella de Sant Joan; finalment, el novembre de 2006 va ser enderrocat. A partir de l'enderroc de l'antic berenador, ha quedat al descobert la totalitat de la cisterna de carreus del s. XVI i l'accés, des dels antics horts i el mur de contenció amb contraforts, a l'antiga ermita de Sant Joan.

Antic gravat, de l'ermita de Sant Joan

Antic gravat, de l'ermita de Sant Onofre

Gravat calcogràfic de l'ermita de Sant Onofre, realitzat per Alexandre Laborde, entre els anys 1801 i 1803

Imatges de l'ermita de Sant Joan i el restaurant (1905-1920)





El restaurant de Sant Joan, construït a l'any 1892 i remodelat a l'any 1919. Fotografia de l'any 2000

La nova ermita de Sant Joan situada sobre d'una roca

El portal de l'ermita de Sant Joan i el restaurant

Interior de la nova capella de Sant Joan

Des dels gran finestrals del restaurant, es podia veure la nova capella de Sant Joan

Poc abans de ser enderrocat, el restaurant de Sant Joan mostrava un aspecte deplorable, fins i tot perillós





L'ermita de Sant Joan i la de Sant Onofre, estaven enllaçades per un pas excavat a la roca

El restaurant de Sant Joan, va ser enderrocat el mes de novembre de l'any 2006

A partir de l'enderroc del restaurant, han quedat a la vista detalls de l'antiga ermita de Sant Joan

TORRENT DE LA FONTSECA-(SENTIT ASCENDENT-MONTSERRAT)

El torrent de Santa Caterina o de la Font-Seca s'inicia per darrera de l'ermita de la Salut, després de passar l'àrea d'esbarjo del mateix nom. Tot el torrent esta equipat amb material nou, tot i que fa uns anys enrere, ja tenia algunes instal·lacions que es varen retirar per evitar accidents, ja que hi varen haver un parell de casos de persones, que van sortir mal parades al intentar pujar per la torrentera sense l'equipament adequat.
El torren s'inicia per darrera de l'ermita de la Salut, a la zona anomenada la Codolosa. El traçat es evident, solament haurem de seguir la torrentera; de primer fent curtes grimpades, a continuació alguns trams de corda ens ajudaran a superar graons més drets. El torrent és va estrenyent, fins trobar una canaleta molt dreta equipada amb químics. Després un parell de ressalts curts, pro atlètics ens portant a una paret llarga i vertical (25 metres), també equipada amb químics. Nosaltres varem evitar aquesta paret per la dreta, tot pujant pel mig de la vegetació, no sense problemes, fins arribar a una aresta rocosa i descomposta, que ens va portar fins el camí que uneix la Drecera de Fra Garí i el Serrat de las Garrigoses; llavors per l'esquerra varen tornar a buscar el torrent de Santa Caterina, per fer-lo de baixada. A l'igual que a la sortida de primer varen trobar diverses cordes molt noves, fins arribar a la paret vertical on varem pogué fer un espectacular ràpel. A continuació varem seguir rapelant els diversos ressalts, tots ells equipats amb bones instal·lacions. Els creadors d'aquest recorregut, ens comentaren que tenien intenció de seguir equipant el torrent en sentit ascendent, a dia d'avui, no tinc noticies de si s'ha ampliat el traçat.




Després de passar l'àrea d'esbarjo de la Salut, trobarem aquest pont on podrem iniciar l'ascensió del torrent de Santa Caterina



A mida que anem pujant, el recorregut ens mostrara unes bones panoràmiques del poble de Collbató i l'ermita de la Salut



Si fem el traçat en sentit ascendent trobarem aquesta estreta canal, amb una sortida un xic complicada



En Joan iniciant el ràpel més llarg del torrent de Santa Caterina



Perspectiva del ràpel més llarg



A la meitat del descens trobem un parell de ràpels més curts

Baixant l'últim ràpel