“Via Doctor Anton Rañe” (130 M, V/A0)
En Guillem Arias ens sorprèn, amb aquestes dues noves vies equipades a la cara sud de la Magdalena Superior. Com ell mateix diu, són dos itineraris relativament fàcils, amb un parell de passos més complicats a la part central de les vies, que la gent amb més empenta desestimara per falta d'interès, en canvi seran ideals pels escaladors que no vulguin gaires complicacions, ja que dits passos restant molt ben equipats, així tindrem que el màxim obligat de les vies no superara el IVº.
En Guillem Arias ens sorprèn, amb aquestes dues noves vies equipades a la cara sud de la Magdalena Superior. Com ell mateix diu, són dos itineraris relativament fàcils, amb un parell de passos més complicats a la part central de les vies, que la gent amb més empenta desestimara per falta d'interès, en canvi seran ideals pels escaladors que no vulguin gaires complicacions, ja que dits passos restant molt ben equipats, així tindrem que el màxim obligat de les vies no superara el IVº.
Detall de la via "Doctor Anton Rañe". Primera ascensió 22-11-2008, per Guillem Arias i Xavier Amill. Dos parabolts marquen l'inici de la via
Els primers 36 metres són molt fàcils, trobaren una primera reunió que podem evitar. A la imatge veiem la sortida de la segona reunió, que va a buscar el pas més complicat de la via, on es supera un primer sostre per la seva part més feble. Un flanqueig un xic relliscós i amb alguns matolls no gaire segurs, ens porten a la tercera reunió per un tram molt ben assegurat
A la nostre dreta veiem un escalador al segon llarg de la via Acròmion, oberta també per en Guillem Arias
Des de la tercera reunió, veiem per sota els nostres companys que formen una segona cordada a la mateixa via. Aquí trobem dos antics burils units amb una anella de ràpel, tot una peça de museu
Una vegada superat el primer sostre, la gran llenca de roca es mostra cada cop més vertical
Tot seguit iniciem el quart llarg, on hi trobem la graduació més alta de la via i la part més espectacular del traçat. Tenim que superar el segon sostre, en un dia on a pesar del sol, l'aire gèlid ens va porta a fer una escalada molt incomoda, per sort l'excel·lent equipament de la via ens va ser de gran ajuda, a l'hora d'assolir el cim
Una vegada superat el sostre, la dificulta és més assequible
Un cop assolit el cim de la Magdalena Superior busquem l'instal·lació del ràpel, que baixa per la cara est del monòlit
Des del cim tenim ona bona visió del Gorro Frigi, a l'esquerra veiem una cordada a la via Joan Marc
Des dels 1153 metres de la Magdalena Superior, es poden obtenir veritables fotografies de postal del Monestir de Montserrat
Des del inici del ràpel veiem el gran serral que s'aboca sobre les terres de Collbató, més a la dreta alguns senderistes assolint el cim de la Miranda de les Magdalenes
Un ràpel de 60 metres que més o menys recorre el traçat de la via Normal, es porta molt a prop del camí de baixada