La Ferrada Regina, esta situada a la comarca de l'Alt Urgell al terme de Peramola, tot i que es nombrada com la ferrada d'Oliana, per la seva proximitat al pantà del mateix nom.
La majoria de gent que l'ha fet, la descriu com una de les millors de Catalunya; doncs ens trobem davant d'un itinerari molt ben equipat, amb una mica de tot (trams aeris, un pont tibetà, verticalitat, flanqueigs espectaculars, desploms, un pas curiós que canvia de paret, diversos punts per abandonar, unes vistes immillorables i una llargada prou considerable), en resum una ferrada que farà patir a més d'un, pro que al final deixa satisfet a tothom.
La majoria de gent que l'ha fet, la descriu com una de les millors de Catalunya; doncs ens trobem davant d'un itinerari molt ben equipat, amb una mica de tot (trams aeris, un pont tibetà, verticalitat, flanqueigs espectaculars, desploms, un pas curiós que canvia de paret, diversos punts per abandonar, unes vistes immillorables i una llargada prou considerable), en resum una ferrada que farà patir a més d'un, pro que al final deixa satisfet a tothom.
Croquis de la via, aproximació i retorn, extret de; www.deandarporcasa.com
Detall de la via. La construcció de la Ferrada Regina, és va començar a gestar l'any 1997. Els seus creadors foren en Josep Vergara, Verena Masius, Xavi Vidal i d'altres col·laboradors
L'inici, comença vertical per dins d'una canal. Els primers esglaons restant un xic separats del terra
Mitjançant grapes i cadenes, anàrem progressant per la canal tot prenen alçada molt ràpidament
Un cop finalitzat el canaló, observarem per sobre nostre l'impressionant pont tibetà. Aquí tenim dues opcions; anar directament al pont o pujar al cim d'una agulla
Un flanqueig ens torna a situar per sobre de la canal que hem fet al principi (Fotografia dedicada a Fredi Soler. No hi ha excursió, cim o ferrada on els companys esmentin el teu nom; la pèrdua d'un bon amic, solament es pot apaivagar minsament, recordant el bons moments viscuts)
Des del cim de l'agulla, podrem observa la part del traçat que s'inicia després del pont (Fotografia dedicada al Fernando Merchán. Un any després de la conquesta del cim més preuat, les muntanyes i els companys el segueixen recordant)
Per anar al pont, tindrem que fer a l'invers el tram que ens a portat fins a l'agulla
Si trobem més gent fent la ferrada, no tindrem cap més remei que tindre paciència a l'hora de creuar el pont
El pont tibetà és força espectacular, amb una alçada pròxima als seixanta metres
A la sortida del pont la via no té treva, i continua per una paret vertical
La paret ens fa prendre molta alçada, tenim al pont com a punt de referència, cada vegada el veurem més petit
Sortint de la paret del pont trobem un replà on podrem descansar, després ens espera la verticalitat del Gran Esperó
Alguns punts d'aquesta paret, ens apropant a unes sensacions solament reservades als escaladors
Les vistes són espectaculars
Un desplom on gastarem bastant energia, ens condueix al pas més curiós de la via, alguns l'anomenant el "Pas de la Fe"; aquí tindrem que fer una passa llarga, per pogué canviar de paret a certa alçada; els curts de cames, se les tindran que enginyar per pogué fer aquest salt
A continuació, la via segueix prenent alçada
Anàrem a buscar l'ultim tram de la via, per uns flanquejos molt aeris
Trobem un punt on la via es bifurca; a l'esquerra un tram fàcil (es podria dir; menys difícil, que el difícil), a la dreta un tram més complicat amb un desplom en un lloc molt aeri
Vista del tram més difícil, des del final de la via
Des del final de la via, les vistes són molt espectaculars; si les aus volen per sota nostra, es que estem molt amunt. El desnivell total és de 430 metres
El camí de retorn, és llarg i entretingut
De baixada, seguirem gaudint d'una bona panoràmica d'aquest sector de la Serra d'Aubenç
A mig camí de baixada podrem anar intuint el traçat de la ferrada, fins i tot podrem tornar a veurà el pont, que uneix la paret amb unes agulles