Les previsions meteorològiques pel dia d'avui parlaven de pluja, tot i així, hem decidit fer la ferrada sota un cel encapotat. El dia gris, a comportat que per la zona de la ferrada i els seus voltants no es vegi
cap vehicle aparcat. Hem fet l'aproximació a la via sense complicacions, ens hem equipat i sense preses hem fet el primer tram i tot seguit el segon. A partir d'aquí tenim que caminar una mica, fins arribar sota mateix de la zona d'escalada esportiva de Les Dames. La primera sorpresa la tenim a certa alçada, uns xiclets estranys ens fan adonar que tenim per sobre dels nostres caps, un grup bastant nombrós de cabres. Hem quedo embadalit, veien com alguns d'aquestos exemplars campa tranquil·lament per les vies d'escalada; en alguns llocs de grau V. El torrent és mostre estret i en algun pas solament i passa una persona, per aquest motiu passo amb precaució, doncs la presencia de les cabres, amb la conseqüent caiguda de pedres, no hem dona gaire confiança. A mig canaló és té que superar un ressalt d'una mica més d'un metre, amb el genoll posat a la part més alta, dono una empenta i ja soc a dalt. Ara li toca el torn a la meva companya, posa la mà a l'esglaó i de cop i volta, fa un pas enrere tot esfereïda. Hem diu que hi ha una serp entaforada sota la pedra, li pregunto de quin color, diu que es negre....mal presagi. Torno a baixa per un lloc més elevat, hem miro el rèptil...el que hem pensava, un escurço ibèric de dimensions considerables; s'hem posa la pell de gallina, al pensar que li he posat el genoll a escassos cinc centímetres, el que podia estat un mal tràngol, a quedat amb una sorpresa anecdòtica.
cap vehicle aparcat. Hem fet l'aproximació a la via sense complicacions, ens hem equipat i sense preses hem fet el primer tram i tot seguit el segon. A partir d'aquí tenim que caminar una mica, fins arribar sota mateix de la zona d'escalada esportiva de Les Dames. La primera sorpresa la tenim a certa alçada, uns xiclets estranys ens fan adonar que tenim per sobre dels nostres caps, un grup bastant nombrós de cabres. Hem quedo embadalit, veien com alguns d'aquestos exemplars campa tranquil·lament per les vies d'escalada; en alguns llocs de grau V. El torrent és mostre estret i en algun pas solament i passa una persona, per aquest motiu passo amb precaució, doncs la presencia de les cabres, amb la conseqüent caiguda de pedres, no hem dona gaire confiança. A mig canaló és té que superar un ressalt d'una mica més d'un metre, amb el genoll posat a la part més alta, dono una empenta i ja soc a dalt. Ara li toca el torn a la meva companya, posa la mà a l'esglaó i de cop i volta, fa un pas enrere tot esfereïda. Hem diu que hi ha una serp entaforada sota la pedra, li pregunto de quin color, diu que es negre....mal presagi. Torno a baixa per un lloc més elevat, hem miro el rèptil...el que hem pensava, un escurço ibèric de dimensions considerables; s'hem posa la pell de gallina, al pensar que li he posat el genoll a escassos cinc centímetres, el que podia estat un mal tràngol, a quedat amb una sorpresa anecdòtica.
Primer tram
Segon tram
La primera sorpresa del dia, un grup de cabres pul·lulant per sobre del nostre cap, en un lloc on hi ha diverses vies d'escalada esportiva
Una cabra situada en un tram de grau VLa segona sorpresa
L'escurçó és un rèptil que sol amidar entre 60 i 70 cm., encara que en ocasions pot arribar als 80 cm. de longitud
Aquest animal és el més perillós de la fauna Montserratina, ja que el verí que injecta a través dels seus dos ullals és molt potent. La picada d'escurçó provoca la inflamació aguda de la part afectada que progressivament avança cap a la resta del cos amb dolor intens, vertigen, taquicàrdia i trastorns generals greus. La gravetat de la mossegada dependrà sobretot de la quantitat de verí inoculada; només molt esporàdicament arriba a ser mortal. L'únic tractament eficaç contra la picada d'escurçó és l'administració, al més aviat possible, del corresponent sèrum antiviperí. Per tant, en cas de mossegada cal portar ràpidament la víctima a un centre mèdic on disposin de l'antídot específic contra la picada d'escurçó
Les seves poblacions són petites, a Catalunya trobem dos tipus d'escurçons; l'Ibèric (Vipera latasti) i l'Europeu (Vipera aspis). L'ibèric té una distribució més meridional, amb preferència per les serres mediterrànies
L'escurçó ibèric té la punta del musell enlairada i prominent, cosa que el diferencia de l'europeu. Els escurçons viuen preferentment en ambients pedregosos, on puguin assolellar-se. A l'hivern resten inactius. L'escurçó no atacarà una persona, si no se'l molesta a propòsit o involuntàriament. La reacció d'un escurçó davant de la presència humana serà, com la de tants altres animals, la de fugir. En cas de trobar-se un escurçó, el més prudent és deixar-lo en pau i passar discretament
L’Anna al tram més llarg de la via
L’últim tram