Als peus del Gorro Frigi, la gent passeja pel Camí Nou de Sant Jeroni, jo mateix he fet aquest camí en tantes ocasions, que s'hem faria difícil donar un nombre aproximat de las vegades que he passat per sota d’aquest cim. Del que si estic segur, és que hi he passat caminant, corrent, amb bicicleta, adormit (de pujada), molt despert i fotografiant (de baixada), acalorat, plovent, mort de fred, la Diada de Catalunya, un dia de Fi d'Any, d'un any que ja no recordo, quant encara anava a col·legi i l'última vegada, no fa gaire; en conjunt moltes vegades. Aleshores, m'adono que totes aquestes ocasions tenen un acte reflex en comú, que és fa extensiu a tota la gent que passa per sota; sense adonar-sent, tothom alça la mirada i mira embadalit la gran rampa rocosa que porta al cim. Si llavors el caminant té la sort de trobar alguna cordada, segurament farà parada per observar encara més encisat, la relació d'amor i odi, que hi ha entre la paret i l'escalador. Dels caminants que s'aturen per observar els centenars de cordades que fan el Frigi al llarg d'un any, i trobaríem tot tipus de comentaris; des del "estant boixos", "no se com s'ho fan", "i ara com baixaran", "s'han de tenir ganes", "havent un camí pla" etc....jo també soc un dels milers de persones que han fet parada sota la gran Gorra, tot i que els comentaris amb mi mateix han estat diferents, uns pensaments que s'apropa-vant això que es diu enveja sana, quant algú té ganes de fer una cosa, la qual segurament no podrà fer mai...........i dic segurament, perquè avui e tingut la sort de tornar als peus del Frigi, per a escoltar com els comentaris dels caminants s'anaven allunyant, a mida que anava pujant la paret de roca, tot i que en algun punt de l'escalada he arribat a pensar que als peus del Frigi s'estava millor, a la fi, ha estat un desig fet realitat.
Detall de la zona dels Gorros
Detall de la via de l'Adrià al Gorro Frigi, oberta a l'any 1990 per Agustí Cardona i Alex Montesinos (xapes vermelles). Foto extreta de; http://elblogdequintin.blogspot.com
En Joan obrint el primer llarg (45 metres, IV), la reunió al costat de l'arbre que sobreviu en aquest mar de pedres
Des de la primera reunió, un altre cordada es prepara per fer la mateixa via
El Toni fent el segon llarg (30 metres, V)
En Joan pujant el segon llarg
El tercer llarg (40 metres, V), va a buscar el pas més complicat de la via
És té que superar un sostre per el punt més feble, amb un mica de extra plom, aquí no vaig tindre més remei que aferrar-me a una cinta expres, segurament podria haver fet algun esforç més, pro la temptació va ser superior a mi. Tot seguit trobem el quart llarg (25 metres, IV)
L'últim llarg de la via (40 metres, III), podem anar per l'esquerra on és més fàcil, pro tirem recta per una panxa un xic més complicada, tot seguit el cim
La creu del Frigi, en un dia força ventós i l'hora emboirat
Baixant observem la cordada que teniem per darrera