“CAMÍ DE L’ALSINA” (150 m, 6a+, V+ obligat)
Quant el companys van proposar anar a fer el "Camí de l'Alsina", amb va semblar perfecte, el mot "camí", d'entrada amb donava bones vibracions, pro coneixent les costums del grup, hi havent llegit algunes de les vies que havia obert el malaurat Josep Maria Alsina, ja amb feien preveure que la cosa no seria tant simple. D'entrada la via té a favor una aproximació que no passa de ser una passejada, amb un inici al peu mateix del camí que puja fins el Pas dels Francesos, a tocar el monestir, per això no passarem desapercebuts, a les mirades dels nombrosos vianants que passen per aquest lloc.
Detall de la via. Primera ascensió feta a l'any 1999, per Marcel Millet, Nando Dalmases i Juan A. Martín. El nom de la via, fa referència a Josep Maria Alsina, un dels principals activistes i responsable de les línies més difícils i compromeses de l'escola montserratina, escenari dels primers artificials extrems de la nostra geografia. Josep Maria Alsina, va morir a l'any 2006 mentre realitzava treballs verticals
El primer llarg té dues opcions; una línia de parabolts enmig de una placa vertical (6a/Ae o 6a+), o bé per la fissura diedre de la dreta de la placa, amb un pas de IV; els companys no s'estan de proeses, i per sort meva triant la segona opció
Aquesta entrada de la via es molt propera al camí
Seguim pujant per dins del bosc fins a una paret curta pro vertical. Aquí la cosa ja canvia, la ressenya diu que és un V, i a més força polit. Amb deixant posada una baga, que per descomptat faig servir
A mida que anem pujant tindrem bones perspectives del Monestir
Després de fer un tram de camí emboscat arribem al tercer llarg
Després d'un ressalt de IV ens trobem un tros de V més vertical i poc després un flanqueig a l'esquerra, lleugerament tombat al vuit. No tinc bones vibracions en el flanqueig, es solament un pas, pro amb costa decidir-me
Després del flanqueig s'arriba a la reunió incomoda i penjada, pro més confortable que aquest ultim pas. El quart llarg té una sortida de V que farem per l'esquerra de la reunió, hem tinc que agafar on puc, per sort uns metres després es va tombant fins convertir-se en un IV fàcil
Estem a l'ultima reunió, ample i tranquila, pro davant tenim un a paret molt dreta que impressiona
Aquest últim llarg és una placa de V no sostingut i alguns passos de IV, amb bastants parabolts no gaire separats
Sortint de la placa tenim el final de la via, molt a prop de la Miranda dels Ermitans
Una vegada finalitzada la via, poden baixar tranquil·lament per les escales del Camí dels Francesos
Vista de l'últim llarg del Camí de l'Alsina des del Monestir de Montserrat