El diumenge 16 de març, varem decidir tornar a la via Sol Solet de la Miranda de can Jorba. Aquesta vegada hem matinat una mica més i, després de fer una curta aproximació ens hem trobat sols a peu de via. La soledat a durat ben poc, ja que uns minuts després ja teníem companyia. Per sort, aquesta zona d'escalada ofereix l'alternativa de varies vies de dificultat molt semblada, totes elles a tocar unes de les altres o, fins i tot aprofitant les mateixes reunions, per la qual cosa no és d'estranya alguna equivocació a l'hora d'elegir per on començar. Nosaltres per fer la Sol Solet, no hem tingut cap tipus de problema per endevinar el seu traçat i, no es perquè siguem molt espavilats, sinó, perquè hem tingut la sort de fer la via amb el Toni Cèspedes un dels seus aperturistes, per un neòfit com jo, tot un privilegi. En finalitzar l'escalada fem un parell de ràpels fins retornar a l'inici de la via, ara això ja sembla la rambla, ja que aquesta zona dona una diversitat molt amplia; veiem gent repetint la Sol Solet, altres que pujant pel Joc de l'Oca, molts escaladors fen esportiva a tota la zona de can Jorba i alguns que fan barranquisme baixant el Tres en Ratlla, hi ha opcions per tothom.
Des de la masia de Can Jorba, prenem el camí que porta a la Canal del Joc de l'Oca, just a l'esquerra de la primer ressalt tenim l'inici de la via
La Miranda de can Jorba ens ofereix varies vies de dificultat molt semblada, aixi tenim; la Queralt Xènia (150 mts. V+), Sol Solet (150 mts. IV+), Bego-Kush (120 mts. V-), i la Escabroni Escapullini (130 mts. V+), per sobre d'aquests itineraris, tenim l'opció de continua l'escalada fins el cim de l'Agulla de can Jorba, seguint les vies Aresta Brucs (100 mts. IV) o, el Gran Diedre Sud (100 mts. V)
Inici de la via Sol Solet (1a. ascensió: 1992 per Joan Oliva, Guillem Arias i Toni Cèspedes), a la dreta una cordada a la via Bego-Kush
Primera reunió de la Sol Solet, al fons es pot observar la masia de can Jorba
El Toni Cèspedes i en Joan Frontera, en una de les reunions de la Sol Solet
Les vies d'aquesta zona, van a trobar el característic sostre de l'Agulla de Can Jorba. A la imatge podem veure a l'esquerra al Toni a la Sol Solet i, a la dreta una companya a la Bego-Kush
Segona tirada, sobre placa amb roca molt fiable
El segon llarg de la via Bego-Kush
Panoràmica des d'una de les reunions; per sota veiem el replà que dona accés al Joc de l'Oca
Una vegada ja hem preparat els estris de rapelar, per la via Escabroni Escapullini, podem observar uns altres escaladors a l'inici de la Sol Solet
Finalitzada l'escalada, podem veure com d'altres cordades iniciant la mateixa via
Perspectiva de la via Sol Solet, la Miranda de Can Jorba i l'agulla del mateix nom