Parc Natural de la Muntanya de Montserrat.
Dins de la zona anomenada Tebes i trobem l'ermita de Sant Joan, aixecada sobre una roca; a tocar l'ermita hi ha les restes de l'antic restaurant. L'actual ermita és un record del que havia estat la primitiva, aquella on dinà el rei Felip III el 10 de juliol del 1599. De l'antiga construcció, en resten alguns murs i contraforts adossats a la muntanya i l'antiga passarel·la que enllaçava l'ermita amb la de Sant Onofre. Aquestes dues ermites, foren construïdes a l'inici de l'any mil, quan va començar la implantació religiosa a Montserrat. L'antic eremitori de Montserrat va assolir la màxima popularitat a través dels llibres de viatges publicats a finals del s. XVIII i, particularment, del famós “Voyage pittoresque et historique de l'Espagne”, d'Alexandre Laborde, que va il·lustrar Montserrat amb dinou gravats calcogràfics, realitzats sobre dibuixos elaborats per ell i pels seus col·laboradors entre els anys 1801 i 1803. Un dels gravats de l'eremitori està dedicat a l'ermita de Sant Onofre, i implícitament a la contigua de Sant Joan. L'exèrcit del mariscal Suchet, el 1811, va destrossar el Monestir de Montserrat i, també, el conjunt eremític montserratí. El 1817 es van reconstruir, a banda del monestir, només les cinc ermites que tenien ermitans. Les edificacions de Sant Joan i de Sant Onofre, no van entrar en aquesta reconstrucció i iniciaven així un procés definitiu d'abandó i de degradació, que s'intensificaria amb les lleis desamortitzadores del 1836. L'estiu de 1892, el monestir va fer unes obres de consolidació de les ruïnes de l'antiga ermita de Sant Joan, en les quals hi va instal·lar un mirador i una cantina estival, a més d'un petit berenador dotat amb grans finestrals. Més endavant, l'any 1919, el monestir va edificar a Sant Joan un sòlid i ampli edifici quadrat, de nova planta, destinat a nou restaurant. El 1938, el restaurant va ser annexat com a dependència de l'hospital militar instaurat al recinte del Santuari, però en la immediata postguerra va ser rehabilitat i va continuar la seva activitat fins al final de la dècada dels anys setanta. La seva clausura, va comportar durant anys la degradació i l'acció incívica en l'edifici i en tot l'entorn, inclosa la capella de Sant Joan; finalment, el novembre de 2006 va ser enderrocat. A partir de l'enderroc de l'antic berenador, ha quedat al descobert la totalitat de la cisterna de carreus del s. XVI i l'accés, des dels antics horts i el mur de contenció amb contraforts, a l'antiga ermita de Sant Joan.
Dins de la zona anomenada Tebes i trobem l'ermita de Sant Joan, aixecada sobre una roca; a tocar l'ermita hi ha les restes de l'antic restaurant. L'actual ermita és un record del que havia estat la primitiva, aquella on dinà el rei Felip III el 10 de juliol del 1599. De l'antiga construcció, en resten alguns murs i contraforts adossats a la muntanya i l'antiga passarel·la que enllaçava l'ermita amb la de Sant Onofre. Aquestes dues ermites, foren construïdes a l'inici de l'any mil, quan va començar la implantació religiosa a Montserrat. L'antic eremitori de Montserrat va assolir la màxima popularitat a través dels llibres de viatges publicats a finals del s. XVIII i, particularment, del famós “Voyage pittoresque et historique de l'Espagne”, d'Alexandre Laborde, que va il·lustrar Montserrat amb dinou gravats calcogràfics, realitzats sobre dibuixos elaborats per ell i pels seus col·laboradors entre els anys 1801 i 1803. Un dels gravats de l'eremitori està dedicat a l'ermita de Sant Onofre, i implícitament a la contigua de Sant Joan. L'exèrcit del mariscal Suchet, el 1811, va destrossar el Monestir de Montserrat i, també, el conjunt eremític montserratí. El 1817 es van reconstruir, a banda del monestir, només les cinc ermites que tenien ermitans. Les edificacions de Sant Joan i de Sant Onofre, no van entrar en aquesta reconstrucció i iniciaven així un procés definitiu d'abandó i de degradació, que s'intensificaria amb les lleis desamortitzadores del 1836. L'estiu de 1892, el monestir va fer unes obres de consolidació de les ruïnes de l'antiga ermita de Sant Joan, en les quals hi va instal·lar un mirador i una cantina estival, a més d'un petit berenador dotat amb grans finestrals. Més endavant, l'any 1919, el monestir va edificar a Sant Joan un sòlid i ampli edifici quadrat, de nova planta, destinat a nou restaurant. El 1938, el restaurant va ser annexat com a dependència de l'hospital militar instaurat al recinte del Santuari, però en la immediata postguerra va ser rehabilitat i va continuar la seva activitat fins al final de la dècada dels anys setanta. La seva clausura, va comportar durant anys la degradació i l'acció incívica en l'edifici i en tot l'entorn, inclosa la capella de Sant Joan; finalment, el novembre de 2006 va ser enderrocat. A partir de l'enderroc de l'antic berenador, ha quedat al descobert la totalitat de la cisterna de carreus del s. XVI i l'accés, des dels antics horts i el mur de contenció amb contraforts, a l'antiga ermita de Sant Joan.
Antic gravat, de l'ermita de Sant Joan
Antic gravat, de l'ermita de Sant Onofre
Gravat calcogràfic de l'ermita de Sant Onofre, realitzat per Alexandre Laborde, entre els anys 1801 i 1803
Imatges de l'ermita de Sant Joan i el restaurant (1905-1920)
El restaurant de Sant Joan, construït a l'any 1892 i remodelat a l'any 1919. Fotografia de l'any 2000
La nova ermita de Sant Joan situada sobre d'una roca.jpg)
El portal de l'ermita de Sant Joan i el restaurant.jpg)
Interior de la nova capella de Sant Joan.jpg)
Des dels gran finestrals del restaurant, es podia veure la nova capella de Sant Joan.jpg)
Poc abans de ser enderrocat, el restaurant de Sant Joan mostrava un aspecte deplorable, fins i tot perillós.jpg)
.jpg)
.jpg)
L'ermita de Sant Joan i la de Sant Onofre, estaven enllaçades per un pas excavat a la roca
El restaurant de Sant Joan, va ser enderrocat el mes de novembre de l'any 2006
A partir de l'enderroc del restaurant, han quedat a la vista detalls de l'antiga ermita de Sant Joan